fonts consultades:
- Llibre Quatre Itineraris pel Ripoll a Sabadell de l'entitat Amics del Ripoll.
- Itineraris pel Rodal de Sabadell de la Unió Excursionista de Sabadell (UES).
Entre les ribes dels rius Ripoll i Tort s'hi troben les masies de Can Garriga, Can Pagès, Can Català, Can Moragues, Can Vilar, Togores i la Torre del Canonge.
- En el torrent de Colobrers poc abans de desaiguar al riu Ripoll i trobem les masies de Can Garriga i Can Pagès.
- A la riba del riu Ripoll trobem les ruïnes de la masia de Can Català.
- A l'extrem nord, dalt la riba del torrent de Colobrers s'hi troba la masia de Can Moragues.
- Entre el pla de Can Vilar i el riu Tort hi trobem les masies de Can Vilar, Togores i la Torre del Canonge.
Can Garriga (2013)
Situada entra la masia de Can Pagès i el torrent de Colobrers arribant al riu Ripoll.
Can Garriga és una construcció rural fruit de diferents modificacions i ampliacions.
Que tingueren com embrió l'edifici d'un molí fariner que Ramon Garriga Vidal, va construir entre els anys 1822 i 1856.
Situada a l'antiga carretera de Castellar del Vallès amb l'accés al torrent de Colobrers.
L'any 1865 s'acaba la nova carretera de Castellar. El 1870 Jaume Pagès Riera construí la casa arran de carretera. Aprofitant el tràfec de traginers de la nova carretera hi instal·laren una taverna.
Se la coneixia com a Can Pagès Nou, per diferenciar-la Can Pagès Vell (actualment Togores) lloc d'on procedia la família.
Actualment, la planta baixa hi ha un restaurant i la planta pis és l'habitatge dels propietaris.
Can Català (2015)
Situada a la riba del riu Ripoll, davant del Molí d'en Font.
 |
| Masia de Can Català any 1983 |
Accés a les ruïnes de Can Català
Font de Can Català.
 |
| Antiga horta de Can Català, actualment hi ha les llacunes de tractament natural d'aigües depurades. |
Can Moragues (2012)
La masia està situada en el camí que porta a la font i davant del camí de Can Casamada.
Des del segle XIV era coneguda com el Mas Vilanova. A finals de segle XV amb l'enllaç de la pubilla del mas amb un Moragues propicia el canvi de nom.
El darrer hereu dels Moragues va vendre la finca a mitjan del segle XIX.
L'any 1981 la finca i la masia va ser llogada. De llavors ençà s'han anat construint, diversos hangars al voltant de la masia per a avionetes ultralleugeres.
L'extens camp que hi ha davant la masia i del camí de Can Casamada, s'utilitza com a pista d'aterratge.
Situada entre el camí de Togores i el riu Tort.
La masia està al mig del bosc, pop de l'ermita de Togores i del riu Tort.
Masia del segle XV, segons constava en uns pergamins actualment desapareguts.
En un camp proper a la masia es van trobar fragments de terrissa de l'època romana.
La finca tenia unes extenses vinyes fins a finals del segle XIX.
Porxo d'accés a l'interior de la masia.
Finestra barroca
Una plaga fil·loxera ho arrasà tot i foren substituïdes per pins, actualment formen el bosc existent.
Actualment està habitada per masovers.
 |
| Riu Tort sota la masia de Can Vilar |
Pi de les Tres Branques de Can Vilar
Forn 1 de Can Vilar
Forns d'obra de Can Vilar dels segles XIX-XX, s'utilitzaven per fabricar materials de ceràmica (maons, rajoles, teules, etc.)
 |
| Forn 2 de Can Vilar |
Masia de Togores (2012-2016)
Situada entre la masia de Can Vilà i la Torre del Canonge.
El nom de Togores ja es troba esmentat en documents de l'any 981 i el seu llinatge des del 1159.
La masia ja existia en el segle XIV se n'havia dit Mas Gras i posteriorment Can Pagès.
El segle XV fou estatge d'unes monges per a fer-hi vida, ermitana. Depenent del monestir de Sant Llorenç Munt.
Una arcada força antiga uneix l'ermita amb la masia de Togores.
Actualment, ha canviat de propietaris l'han rehabilitat i ampliat considerablement.
Torre del Canonge (2012-2016)
Els primers documents remunten de l'any 967, la casa en època medieval, no era la que veiem avui. Va ser la residència dels senyors de Togores.
El Togores foren una família important; documents de 1370 fan esment de Guillem de Togores, un cavaller d'armes de Mallorca.
L'any 1410 va morir Joan Togores, carregat de deutes, i la hisenda passà als seus creditors (a l'interior de l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès, hi ha un sarcòfag del segle XV del Togores).
L'any 1740 l'adquirí Francesc Barata i Montanyà, canonge de la Seu barcelonina, fill de la Barata de Matadepera. Hi va fer importants obres, i va construir l'ermita del davant, dedicada al Sant Crist i la Verge dels Dolors.
Des d'aquest moment l'edifici passà a anomenar-se Torre del Canonge Barata, fins avui.
L'any 1854 s'hi varen tornar a fer obres importants.
Ermita dedicada al Sant Crist i a la Verge dels Dolors.
