fonts consultades:
web Ajuntament de Sabadell (descobreix Sabadell Patrimoni Urbà)
(Vil·la) Centre d'explotació agrària de l'època romana, casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
Feu, nom d'origen germànic (Fehu, significa possessió, propietat), era un conveni entre el segle X al XVIII pactat pel senyor feudal i el seu feudatari, que consistia en el fet què el feudatari jurava fidelitat a canvi de què se'ls lliures un domini real. L'objecte del feu consistia generalment en l'ús de fruit d'una terra o d'un castell.
La construcció de l'actual castell es deu a una juguesca entre tres cosins Josep Nicolau d'Olzina, Ignasi de Puig i el Marquès de Montsolís, qui construïa el castell més vistós.
Entre els anys 1880 i 1913 Josep Nicolau d'Olzina descendent dels Feus, comença el procés de reforma i construcció del castell que hi ha avui.
Pont del torrent de Can Feu
El bosc i el torrent que envoltava el castell, des de l'any 1907 al 1928, es convertí en un espai d'esbarjo per la ciutat.
Estat actual del castell (any 2013)
web Ajuntament de Sabadell (descobreix Sabadell Patrimoni Urbà)
 |
| foto any 2018 |
L'indret on s'alça actualment el castell de Can Feu, l'any 1055 hi hagué una vil·la d'explotació agrícola, aquesta hisenda s'estenia pels termes parroquials de Jonqueres i Sant Julià d'Altura i provenia de la domus Sobarber.
(Vil·la) Centre d'explotació agrària de l'època romana, casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
segle XII la vil·la agafa un nou estat de casa fortificada, amb funcions de guaita i defensa, el segle XV va ser adquirida pels Feus, la documentació trobada rebel·la que els Feus eren procuradors, jurats i ostentaven càrrecs de rellevància a la vila de Sabadell.
Feu, nom d'origen germànic (Fehu, significa possessió, propietat), era un conveni entre el segle X al XVIII pactat pel senyor feudal i el seu feudatari, que consistia en el fet què el feudatari jurava fidelitat a canvi de què se'ls lliures un domini real. L'objecte del feu consistia generalment en l'ús de fruit d'una terra o d'un castell.
Durant l'època moderna entre els segles XVI i XVII, un cop perduda la funció de masia fortificada, es va dur a terme la construcció d'un nou edifici tipus masia dedicada a l'explotació agrícola.
Segle XVIII Can Feu es converteix com a centre logístic de les nombroses propietats del Feu i la masia passa a ser un lloc de descans i d'esbarjo de la família.
La construcció de l'actual castell es deu a una juguesca entre tres cosins Josep Nicolau d'Olzina, Ignasi de Puig i el Marquès de Montsolís, qui construïa el castell més vistós.
Entre els anys 1880 i 1913 Josep Nicolau d'Olzina descendent dels Feus, comença el procés de reforma i construcció del castell que hi ha avui.
Pont del torrent de Can Feu
Font del bosc de Can Feu
El bosc i el torrent que envoltava el castell, des de l'any 1907 al 1928, es convertí en un espai d'esbarjo per la ciutat.
Estat actual del castell (any 2013)
 |
Foto aèria de Google Earth de l'estat actual del castell
Entrada al pati de les quadres (façana nord)
 
Exterior de les quadres del castell (façana oest)
     
Façana oest del castell
 
Torre del castell
Detall de la torre
Façana sud del castell
 
Escut sobre el portal de l'entrada a la façana sud.
 La capella de la nativitat construïda l'any 1704, en el seu interior es creu que hi havia un retaule de fusta del naixement de Jesús i una mare de Déu del Roser. L'any 1916, el propietari hi va posar una imatge de la Verge de Montserrat.    
Estat actual de la bassa i el jardí
 Accés des del jardí al pati central del castell.  Escales d'accés als corredors del pati central.  
Corredors del pati central
    Pati interior (façana est)  Detall de l'escut façana pati interior.  
Pati interior castell
  Porxada de la façana sud
 Interior de la torre del castell
Terrassa de la façana oest
 Pati interior de les quadres del castell.   Façana nord del pati interior amb les quadres.   Accés a l'interior del castell
Entrada al castell des del pati interior any 1929.
  Escala d'accés a la primera planta del castell.  Sala principal, any 1929
 Planta primera, sala menjador   Alcova dels senyors any 1929
Estat actual de l'alcova
 
Detall de la finestra de l'alcova
|
