fotos: agost-setembre 2018
Construïda a mitjan del segle XX per l'arquitecte Gabriel Bracons i Singla.
Edifici d'habitatges i local comercial a la planta baixa.
Mercat Central
Construït entre els anys 1928 i 1930, per l'arquitecte Josep Renom i Costa.
És un edifici aïllat de planta rectangular definit pels quatre carrers que havien format l'anomenat "Camp de la Sang"
Accessible pels quatre xamfrans de la plaça. Formant part de la zona de vianants del centre de la ciutat.
El 2 de març de l'any 2004 va ser reinaugurat, després de la gran remodelació.
La Farinera - (Cal Fideuer)
Construït per l'arquitecte Eduard M. Balcells i Buïgas l'any 1915.
Fàbrica de pastes alimentàries dels successors de D. Joaquim Sabater. Conegut com a "Cal Fideuer". Actualment la planta baixa està totalment modificada.
Casa Miquel Baygual - (Casa de la Vídua)
Construïda per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrents l'any 1922.
Actualment, és un edifici plurifamiliar i en planta baixa hi ha la Casa de la Vídua.
Casa Guasch o Despatx Maria Sampere
Construïda l'any 1931 per l'arquitecte Santiago Casulleres i Forteza.
Edifici original estava destinat a habitatge en planta baixa i en els dos pisos, el cos lateral de la planta baixa del carrer de la Indústria dedicat a despatx.
El cos posterior formava un espaiós jardí.
Actualment, l'antic jardí forma la plaça Miquel Crusafont i Pairó.
Habitatge carrer Indústria
Construït a primers del segle XX per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrents.
El seu ús original fou un habitatge de doble cos de planta baixa i un pis. L'edifici posteriorment s'utilitza com a jardí d'infància.
Palauet Tamborini
Construït l'any 1920 per l'arquitecte Santiago Casulleres i Forteza.
Originàriament, van ser dos habitatges amb accessos independents de planta baixa i pis. Amb una torra amb una planta més a la cantonada.
Va ser rehabilitat l'any 2007.
Casa Joan Baptista Ponsà
Construïda l'any 1912 per l'arquitecte Eduard M. Balcells i Buiguas.
.
Habitatge cantoner de planta baixa, pis i golfes, amb façana principal al carrer de Casanovas.
Casa i Magatzem Selvas
Construïda l'any 1925 pels arquitectes Joan Gordillo i Santiago Casulleres i Forteza.
Construïda en períodes diferents per dos cossos laterals units per la planta baixa.
La planta baixa es va utilitzar com a magatzem i la planta pis per habitatges.
Cases Baygual
Construïdes l'any 1917 per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrents.
Edifici de dos habitatges unifamiliars de planta baixa i pis.
Monument a Joan Sallarès i Pla
Monument dedicat a Joan Sallarès i Pla amb el lema "Geni del Treball".
Inaugurat, el febrer de l'any 1917, autor de l'escultura Josep Clarà.
Casa Armengol
Construïda l'any 1917 per l'arquitecte Joaquim Manich i Comerma.
Edifici entre mitgeres format per planta baixa i quatre pisos d'habitatges. De la façana sobresurt una voluminosa tribuna amb una balconada.
Font de la Granota
Inaugurada l'any 1919. La base de pedra feta per l'arquitecte Josep Renom i Costa i l'escultura de Josep Campeny.
Originalment, estava situada al passeig central de la Rambla. Fruit de les obres de conversió de la rambla es va situar sobre la vorera (lloc actual).
Font del Trinxeraire
Inaugurada l'any 1919. La base de pedra feta per l'arquitecte Josep Renom i Costa i l'escultura de Josep Campeny.
Originalment, estava situada al passeig central de la Rambla. Fruit de les obres de conversió de la rambla es va situar sobre la vorera (lloc actual).
Construïda l'any 1919 per l'arquitecte Josep Renom Costa i l'escultor Josep Campeny.
La font forma part del conjunt de les tres fonts dissenyades l'any 1919 per l'arquitecte Josep Renom, amb les escultures de Josep Campeny.
Originalment, la font estava situada als jardinets, actual plaça Doctor Robert.
Despatx i Fàbrica Camps Germans
Construïda a principis del segle XX.
L'Energia (Estació transformadora)
Central de la Catalana de Gas i Electricitat, coneguda com l'Energia. Inaugurada l'any 1922, per l'arquitecte Ciprià Sabater.
Destaca la solució constructiva de la coberta amb voltes a la catalana i la racionalitat de les façanes.
Estació pel procés de la transformació elèctrica.
La Llanera S.A. ( La Lanera Española)
Construïda l'any 1915 per l'arquitecte P. Flores Losada.
Conjunt fabril actualment format per una nau de planta rectangular, coberta amb dotze dents de serra i un cos annex destinat a despatx a la planta baixa i planta pis i una planta soterrani.
La seva configuració originària presentava una organització de colònia tèxtil amb el seu corresponent grup d'habitatges per a treballadors actualment desapareguts.
fonts consultades:
http://archive.is/www.sabadell.net
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sabadell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sabadell
Del Modernisme al Noucentisme
El Modernisme i el Noucentisme són dos moviments que s'encavallen a Catalunya, el Modernisme va entre els anys 1880 al 1911 i s'estava convertint en el llenguatge de l'arquitectura i de les arts decoratives a la societat.
El Noucentisme és un moviment politicocultural, que comença el 1906 i acaba el 1923, recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, creant una ideologia per als seus interessos i formulant uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista.
Els anomenats artistes noucentistes: escriptors, pintors, escultors, arquitectes i decoradors, van començar a fer les crítiques al Modernisme que es considerava un art desmesuradament monumentalisme, individualista, sentimentalista i de mal gust. El Noucentisme va nàixer de les arrels del Modernisme, però, al mateix temps, no solament pretenia superar-lo sinó oposar-s'hi. En Josep Puig i Cadafalch, un dels màxims protagonistes del Modernisme va passar a ser un dels promotors del Noucentisme, considerant que l'essència de la identitat catalana està en la serenitat, l'equilibri del classisme i de la mediterraneïtat.
El Noucentisme és un moviment politicocultural, que comença el 1906 i acaba el 1923, recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, creant una ideologia per als seus interessos i formulant uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista.
Els anomenats artistes noucentistes: escriptors, pintors, escultors, arquitectes i decoradors, van començar a fer les crítiques al Modernisme que es considerava un art desmesuradament monumentalisme, individualista, sentimentalista i de mal gust. El Noucentisme va nàixer de les arrels del Modernisme, però, al mateix temps, no solament pretenia superar-lo sinó oposar-s'hi. En Josep Puig i Cadafalch, un dels màxims protagonistes del Modernisme va passar a ser un dels promotors del Noucentisme, considerant que l'essència de la identitat catalana està en la serenitat, l'equilibri del classisme i de la mediterraneïtat.
Aquesta nova arquitectura a Catalunya, sintonitzava amb el que succeïa a l'arquitectura de diversos països europeus, com Itàlia amb el Novecento milanès, França amb l'arquitectura i l'urbanisme de Léon Jaussely i Tony Garnier, Alemanya amb Heinrich Tessenow i Anglaterra amb Lutyens. Als Estats Units, amb l'obra tan representativa d'autors com Mackim, Mead and White i la revitalització de la tradició classicista també va ser dominant.
Casa Romeu
Casa Romeu
Situada al carrer de Vila Cinca 2 i l'avinguda Onze de Setembre, 130-132.
Construïda l'any 1917 per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrents.
Al seu davant hi havia hagut un altra torre idèntica, actualment enderrocada, que formaven una gran entrada al carrer de Vila Cinca.
Torra habitatge, cantonera, formada per planta baixa, pis i golfes, envoltada per un ample jardí que dona als dos carrers.
Habitatges residencials
Al seu davant hi havia hagut un altra torre idèntica, actualment enderrocada, que formaven una gran entrada al carrer de Vila Cinca.
Torra habitatge, cantonera, formada per planta baixa, pis i golfes, envoltada per un ample jardí que dona als dos carrers.
Habitatges residencials
Situada a la Via Massagué 19.
Construïda a mitjan del segle XX per l'arquitecte Gabriel Bracons i Singla.
Edifici d'habitatges i local comercial a la planta baixa.
Mercat Central
Situat entre els carrers de Colom, Jovellanos, Calderón i Coromines.
Construït entre els anys 1928 i 1930, per l'arquitecte Josep Renom i Costa.
És un edifici aïllat de planta rectangular definit pels quatre carrers que havien format l'anomenat "Camp de la Sang"
Accessible pels quatre xamfrans de la plaça. Formant part de la zona de vianants del centre de la ciutat.
El 2 de març de l'any 2004 va ser reinaugurat, després de la gran remodelació.
La Farinera - (Cal Fideuer)
Situat al carrer de Mestre Rius 11-13 entre els carrers de Sant Joan i de la Borriana.
Construït per l'arquitecte Eduard M. Balcells i Buïgas l'any 1915.
Fàbrica de pastes alimentàries dels successors de D. Joaquim Sabater. Conegut com a "Cal Fideuer". Actualment la planta baixa està totalment modificada.
Casa Miquel Baygual - (Casa de la Vídua)
Situada al carrer de Sant Joan 34 - 36, entre els carrers del Mestre Rius 12 -14 i la travessia de la Borriana 9 - 11.
Construïda per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrents l'any 1922.
Actualment, és un edifici plurifamiliar i en planta baixa hi ha la Casa de la Vídua.
Casa Guasch o Despatx Maria Sampere
Situada al carrer de la Indústria 16 i carrer de Sant Cristòfol.
Construïda l'any 1931 per l'arquitecte Santiago Casulleres i Forteza.
Edifici original estava destinat a habitatge en planta baixa i en els dos pisos, el cos lateral de la planta baixa del carrer de la Indústria dedicat a despatx.
El cos posterior formava un espaiós jardí.
Actualment, l'antic jardí forma la plaça Miquel Crusafont i Pairó.
Habitatge carrer Indústria
Habitatge situat al carrer de la Indústria 22.
Construït a primers del segle XX per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrents.
El seu ús original fou un habitatge de doble cos de planta baixa i un pis. L'edifici posteriorment s'utilitza com a jardí d'infància.
Palauet Tamborini
Situat al carrer de la Indústria 28 i carrer de Sant Llorenç 55.
Construït l'any 1920 per l'arquitecte Santiago Casulleres i Forteza.
Originàriament, van ser dos habitatges amb accessos independents de planta baixa i pis. Amb una torra amb una planta més a la cantonada.
Va ser rehabilitat l'any 2007.
Casa Joan Baptista Ponsà
Casa situada al carrer de Casanovas i Bosch 1 i el carrer de la Concepció,
Construïda l'any 1912 per l'arquitecte Eduard M. Balcells i Buiguas.
.
Habitatge cantoner de planta baixa, pis i golfes, amb façana principal al carrer de Casanovas.
Casa i Magatzem Selvas
Situada al carrer de l'Illa 41 cantonada amb el carrer de Narcisa Freixas 39.
Construïda l'any 1925 pels arquitectes Joan Gordillo i Santiago Casulleres i Forteza.
Construïda en períodes diferents per dos cossos laterals units per la planta baixa.
La planta baixa es va utilitzar com a magatzem i la planta pis per habitatges.
Cases Baygual
Situades al carrer de Quevedo 2 - 4 cantonada amb el carrer d'Alfons Sala.
Construïdes l'any 1917 per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrents.
Edifici de dos habitatges unifamiliars de planta baixa i pis.
Monument a Joan Sallarès i Pla
Situat a la plaça del Dr. Robert.
Monument dedicat a Joan Sallarès i Pla amb el lema "Geni del Treball".
Inaugurat, el febrer de l'any 1917, autor de l'escultura Josep Clarà.
Casa Armengol
Situada a la Rambla 30.
Construïda l'any 1917 per l'arquitecte Joaquim Manich i Comerma.
Edifici entre mitgeres format per planta baixa i quatre pisos d'habitatges. De la façana sobresurt una voluminosa tribuna amb una balconada.
Font de la Granota
Situada a la Rambla cantonada amb el carrer de Jardí.
Inaugurada l'any 1919. La base de pedra feta per l'arquitecte Josep Renom i Costa i l'escultura de Josep Campeny.
Originalment, estava situada al passeig central de la Rambla. Fruit de les obres de conversió de la rambla es va situar sobre la vorera (lloc actual).
Font del Trinxeraire
Situada a la Rambla cantonada amb el carrer de Gurrea.
Inaugurada l'any 1919. La base de pedra feta per l'arquitecte Josep Renom i Costa i l'escultura de Josep Campeny.
Originalment, estava situada al passeig central de la Rambla. Fruit de les obres de conversió de la rambla es va situar sobre la vorera (lloc actual).
Font del Noi del Càntir
Situada a la plaça de Jean Piaget entre la ctra. de Molins de Rei i carrer de la Reina Elionor.
Construïda l'any 1919 per l'arquitecte Josep Renom Costa i l'escultor Josep Campeny.
La font forma part del conjunt de les tres fonts dissenyades l'any 1919 per l'arquitecte Josep Renom, amb les escultures de Josep Campeny.
Originalment, la font estava situada als jardinets, actual plaça Doctor Robert.
Despatx i Fàbrica Camps Germans
Situada entre les carreteres de Terrassa 1 - 9, de Molins de Rei i el carrer de Sant Jordi.
Despatx i fàbrica
Construïda a principis del segle XX.
L'Energia (Estació transformadora)
Situada a la ctra. de Prats de Lluçanès 381 i els carrers de Vallirana, Valldaura i Vallmanya.
Central de la Catalana de Gas i Electricitat, coneguda com l'Energia. Inaugurada l'any 1922, per l'arquitecte Ciprià Sabater.
Destaca la solució constructiva de la coberta amb voltes a la catalana i la racionalitat de les façanes.
Estació pel procés de la transformació elèctrica.
La Llanera S.A. ( La Lanera Española)
Situada a la carretera de Prats de Lluçanès km. 0,5.
Construïda l'any 1915 per l'arquitecte P. Flores Losada.
Conjunt fabril actualment format per una nau de planta rectangular, coberta amb dotze dents de serra i un cos annex destinat a despatx a la planta baixa i planta pis i una planta soterrani.
La seva configuració originària presentava una organització de colònia tèxtil amb el seu corresponent grup d'habitatges per a treballadors actualment desapareguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada