fotos:
març 2017
fonts consultades:
El Cementiri de Sant Nicolau (Llibre Anna Fernàndez Àlvarez)
Publicacions Abadia de Montserrat maig 2000
El Cementiri Municipal de Sant Nicolau es va inaugurar el juliol de 1864 a les Planes de Sant Nicolau. En èpoques medievals els enterraments eren competència exclusiva de l'Església catòlica i els cementiris estaven situats al voltant de les esglésies parroquials. A Sabadell fins a l'any 1819 el cementiri era a tocar de l'església de Sant Fèlix. A causa de les males condicions higièniques que podien causar epidèmies, les inhumacions es traslladen al fossar del Taulí (actual plaça Taulí). De nou per qüestions higièniques i també estructurals, l'any 1862 es constitueix una Comissió Constructora del Cementiri per ubicar-lo fora del nucli urbà. El lloc escollit foren les planes de Sant Nicolau. Ho afavoria, a més, el fet que era pròxima la construcció del pont de la Salut.
El projecte escollit per al cap de viabilitat de l'ajuntament, Josep Antoni Obradors Poch, segueix una estructura de planta octogonal i dos grans eixos simètrics entrecreuats marcant una creu grega, amb una plaça central per ubicar-hi una església.
La construcció de la façana principal, orientada a l'oest, comença l'any 1876 i la dirigeix el mestre d'obres Francesc Renom Romeu, es perllonga amb un mig octògon i simètricament a l'eix transversal de la planta del cementiri, amb la casa del conserge i la sala d'autòpsies.
A partir de l'any 1913 s'amplia el cementiri i es construeixen els nous tancaments de les façanes, s'enderroquen els murs dels tancaments octogonals i es transforma amb una planta rectangular.
Acabada la primera gran reforma del cementiri allargant i mantenint els eixos transversals i longitudinals de la planta octogonal inicial, la part central queda dividida en quatre grans quadrants anomenats departaments: el de Sant Oleguer, Sant Nicolau, Santa Eulàlia i Sant Salvador.
El cementiri, malgrat que les seves ampliacions conserva intactes els seus valors històrics, urbanístics, culturals i manté alhora una dimensió històrica monumental i de contemporaneïtat d'ús, que el converteixen en un model únic respecte dels seus homòlegs a Catalunya.
Aparcament i accés principal
(façana oest)
(façana oest)
L'any 1919 es desplaça el mur de l'entrada principal i s'hi construeix la nova casa del conserge i el 1929 la sala del dipòsit. Durant aquests últims anys en el mur d'aquesta façana n'hi han vàries modificacions conservant les dues edificacions.
Façana oest actual any 2017
Edifici del dipòsit
La casa del conserge
Accés principal
Sector oest
La part interior de la façana oest i respectant l'eix transversal del cementiri original, es construeixen dos columbaris simètrics a la part central i illes de nínxols a la part nord i sud.
Nínxols de Santa Otília a la zona nord-oest
Columbaris de Sant Oleguer
Columbaris de Sant Salvador
Edifici del dipòsit
Nínxols de Sant Sever i el pou d'aigua a la zona sud.
Nínxols de Sant Sever i Sant Salvador
Església de Sant Nicolau
El nou cementiri requereix una església pròpia. La primera pedra d'aquesta església és col·locar l'any 1887 i s'acaba de construir el 1891. Se situa a l'eix de la plaça, respectant la forma de la creu grega inscrita en l'octògon, segons el projecte de l'arquitecte Miquel Pascual Tintorer.
Vista de l'església des de l'entrada
La part del voltant de l'església és com un museu a l'aire lliure on es poden observar mausoleus de diferents estils artístics, construïts per destacats arquitectes i escultors de l'època. Entre d'altres hi ha els estils neoclàssic, neogòtic, neoegipci, modernista i racionalista.
La capella té una estètica d'un eclecticisme que combina amb formats neoclàssics i certs tocs modernistes, la cúpula està coronada per un àngel
Tomba - arquitecte Josep Firmat, any 1944
Tomba - escultor Esteve Vilatobà, any 1910
Interior de la capella
Departament de Sant Oleguer
(nord-oest) |
| Mausoleu capella - arquitecte Josep Vila Juanico / escultor Francesc Juventeny Boix, any 1952-57 |
 |
| Mausoleu - arquitecte Josep Firmat / escultor Enric Monjo Garriga, any 1947 |
Mausoleu capella - arquitecte Josep Vila Juanico i escultor Camil Fàbregas Dalmau, any 1947
 |
| Mausoleu temple, arquitecte Eduard Maria Balcells Buigas - escultor Franz Metzner, any 1916 |
Mausoleu capella - arquitecte Josep Renom Costa, any 1910
 |
| Mausoleu capella arquitecte Miquel Pascual Tintorer, any 1894 |
Mausoleu templet - mestre d'obres Francesc Renom Romeu / escultor J. Flotats, any 1870
 |
| Mausoleu - escultor Enric Monjo Garriga, any 1926 |
 |
| Mausoleu - arquitecte Pere Mogas Maresme / escultors Francesc Carulla i Josep M. Subirachs Sitjar, anys 1991-94 |
Departament de Sant Nicolau
(nord-est)
 |
| Mausoleu capella mestre d'obres Joan Caballé Fàbregas any 1886 |
Fossa comuna
Nínxols i columbaris de Sant Narcís
Fossa comuna sector Gregal
 |
| Mausoleu temple, arquitecte Eduard M. Balcells Buigas / escultor Franz Metznert, any 1918 |
Mausoleu - arquitecte Francesc de Paula Nebot Torrens, any 1916
Departament de Santa Eulàlia
(sud-est)
Mausoleu templet, mestre d'obres Rafel Estany Casals / escultor Jaume Francesc Serra, any 1870
Mausoleu templet, mestre d'obres Rafel Estany Casals / escultor F. Zamora Casoni, any 1880
Departament de Sant Salvador
(sud-oest)
 |
| Mausoleu templet - arquitecte Ubaldo Iranzo, any 1882 |
 |
| Mausoleu templet, arquitecte Juli Batllevell Arús / escultor Rossend Prat, any 1911 |
Mausoleu capella, arquitecte Bernardí Martorell Puig - picapedrers Germans Barceló
 |
| Mausoleu - arquitecte Juli Batllevell Arús / escultor Rossend Prat, any 1899 |
Mausoleu - arquitecte Ramon Reventós - marbrista Vídua Pelegrí
Mausoleu - arquitecte Josep Vila Juanico / escultor Rossend Nobas Ballbé, any 1944
 |
| Mausoleu templet - arquitecte Santiago Casulleras Forteza, any 1952
Ampliació nínxols, zona nord
|
La dècada dels 1950-60 es construeix el primer departament amb els grups de Sant Òscar i Sant Norbert
A la dècada dels 1960-70 es construeix el segon departament amb els grups de Sant Joan, Sant Pere i Sant Pau.
 |
| Façana a nord actual, venint del Santuari de la Salut |
Cementiri dels Dissidents
El 1887 en el sector de Xaloc, s'habilita una zona urbanitzada a part i adossada al mur del cementiri, amb una porta accés pròpia i tancada per un mur propi, destinada a les inhumacions no catòliques, anomenada Cementiri dels Dissidents. Actualment, es respecta aquest espai per la preservació de la memòria d'un col·lectiu que no pertanyia a l'Església catòlica Romana.
 |
| Mausoleu - mestre d'obres - Francesc Renom Romeu, any 1902 |
La ciutat de Sabadell vol restituir la dignitat i l'honor de les persones enterrades en aquest lloc, que durant anys d'intolerància i discriminació van ser marginades per les seves creences i ideals. Per tal que en quedi memòria històrica, l'Ajuntament de Sabadell en deixa constància. (1-11-2004)
Mur a Xaloc, cementiri dissidents
Zona antiga carretera C-155
(Sabadell-Granollers)
L'espai de l'antiga carretera de Sabadell a Granollers, s'utilitza per a la unió del cementiri vell amb el nou, on també es construeixen més nínxols.
 |
| Façana de Ponent construïda l'any 1882, per al mestre d'obres Francesc Renom Romeu / reconstruïda l'any 1953 per l'arquitecte Gabriel Bracons Singla |
Reixa de tancament a la façana oest, entre els dos cementiris. En aquest punt pesava l'antiga carretera a Granollers
Nínxols a la zona de l'antiga carretera a Granollers
Cementiri Nou
El 1970 es planteja ampliar el cementiri. A l'altra banda de la carretera es va fer una intervenció centrada a l'eix longitudinal del cementiri original, amb quatre illes de mòduls hexagonals de cinc fileres de nínxols i places tancades amb espais enjardinats.
Illes hexagonals de: l'hivern, la tardor, l'estiu i la primavera.
Carrer de la Via Làctia
Entre els anys 1980 i el 2007, es fan les ampliacions dels sectors dels Estels, Ossa Menor, Ossa Major, Creu del Sud i el sector Meridional.
Façana est cementiri nou
Façana sud cementiri Nou
Façana oest cementiri nou
Crematori
L'edifici del crematori és de l'any 2011 i està situat a la part nord-oest del cementiri vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada