data fotos 02-2012
- Llibre quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell de l'Entitat Amics del Ripoll
Sant Vicenç de Jonqueres
fonts consultades:
- Llibre quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell de l'Entitat Amics del Ripoll
- Itineraris pel rodal de Sabadell de la Unió Excursionista de Sabadell (U.E.S.)
L'antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, està situada entre el riu Ripoll i la carretera de Castellar del Vallès, davant del molí d'en Font.
La primera data del lloc és de l'any 973, quan es documenta una transició dels drets d'un molí prop de la vila de Jonqueres.
L'ermita no apareix documentada fins a l'any 1001 i de la parròquia no se'n parla fins al 1017.
El 1214 Maria de Terrassa hi fundà un monestir de monges, tot i que continuà tenint funcions de parròquia. Entre els anys 1269 i 1298, el monestir es traslladà als afores de Barcelona.
L'any 1889 es varen vendre les terres de conreu i la rectoria vella. Amb els diners obtinguts es construí una nova església a la Creu Alta, on es traslladà el rector i les pertinences de la parròquia.
El terme de Jonqueres pertanyia a Sant Pere de Terrassa. L'any 1904, queda annexionada a Sabadell, quan Terrassa i Sabadell es reparteixen el poble de Sant Pere.
Després d'una degradació constant a partir del 1889, l'ajuntament entre els anys 1982-1993 la va restaurar. D'ençà del 1993 l'ermita està cedida al Servei General d'Informació de Muntanya.
Font de Jonqueres
Sant Julià d'Altura
Situada a la carretera de Matadepera i el bosc de Can Deu.
Sant Julià era un vell territori quan el país era administrat per les parròquies.
Les primeres notícies es coneixen del segle XI.
Entre el segle XI i XIV depenia del castell de Ribatallada.
La parròquia de Sant Julià formava part de la Universitat Forana de Sant Pere de Terrassa el segle XVI.
L'església actual és el resultat d'una important reforma en el segle XVII, a on s'aprofitaren part dels materials gòtics d'una església anterior.
Durant la Guerra Civil del 1936 va patir un incendi i es van fer algunes modificacions.
Estat actual de l'antic cementiri
La parròquia de Sant Julià, també formava part del desaparegut poble de Sant Pere de Terrassa, l'any 1904 fou annexionada a Sabadell.
Ermita de Sant Vicenç de Verders
Situada dins del bosc de Can Deu al costat de la masia.
 |
Ermita romànica del segle XI de Sant Vicenç de Verders del pantà de Sau |
Sant Vicenç de Verders és una ermita romànica del segle XI. Construïda a Santa Maria del Corcó al costat del mas Verders (Osona), estava situada dins de l'actual pantà de Sau.
Durant el 1973 - 1974, aprofitant el baix nivell de les aigües del pantà de Sau, va ser desmuntada i reconstruïda al bosc de Can Deu per la Caixa de Sabadell.
Ermita de Togores
L’ermita de Togores està situada a la serra de Sant Iscle, entre les ribes dels rius Ripoll i Tort.
Cada dilluns després del segon diumenge de maig, si celebra l'Aplec de Togores.
Togores any 1936 (foto Arxiu Fotogràfic UES)
El nom de Togores el trobem en documents de l’any 986 i el llinatge des del 1159.
S'especula que fou edificada, sobre les restes d'època romana, ja que el nom es creu que deriva del llatí. Popularment se l'anomena Tuores.
El segle XV fou estatge de monges, persones que, sense pertànyer a cap ordre regular. Depenien del monestir de Sant Llorenç del Munt.
També va formar part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins a l’any 1904 quan s’uneix a Sabadell.
Una arcada força antiga uneix l'ermita amb la masia de Togores, entrada del mas que ja existia el segle XIV, se n'havia dit el Mas Gras i posteriorment Can Pagès.
Situada a la Vall del riu Tort, entre l'ermita de Togores i el Castell d'Arrona, dins els terrenys de la Torre del Canonge.
Ermita del segle XVII, dedicada al Sant Crist i a la Verge dels Dolors.
Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria
Situada dins del parc del Santuari de la Salut
El segle XV, es construir una ermita, just damunt dels mateixos fonaments i murs de l'època romana i és dedica a Sant Iscle i santa Victoria.
En el transcurs del segle XVII, l'ermita fou un lloc destinat per a observació i també de quarantena per als ciutadans sospitosos i afectats de patir la pesta de la colera.
L'ermità l'any 1652, anant a buscar aigua a la font a baix del torrent de Can Canyameres (actual font de la Salut), trobà una imatge d'una verge per a col·locar dins l'ermita entre els dos sants, d'aquí vingué el nom de la mare de Déu de la Salut.
Interior de l'ermita actual
Reproducció fotogràfica del mosaic localitzat el 1934, datat entre el segle II i III, dC.
Sant Nicolau
La capella de Sant Nicolau està situada a la serra de Sant Iscle, entre el cementiri de Sabadell i el barri de Torre Romeu.
La part que queda de l'edifici és dels segles XI i XIV anomenada Sant Feliu d'Arraona.
El primer document que es coneix és de la parròquia de "Rahona" és de l'any 1007, i en aquest indret també si han trobat restes arqueològiques que van del segle IV fins al XVIII.
Es creu que l'arcada del braç dret de l'ermita actual amb l’absis, formava un edifici en planta de creu llatina i tres absis, però no s'han trobat restes d'aquesta ermita en les prospeccions arqueològiques.
Al segle XIV la parròquia de Sant Feliu d’Arraona es va traslladar a l'església de Sant Salvador, situada al nucli de Sabadell (l'actual església de Sant Fèlix).
L'any 1915 la capella es va tancar al culte per causa del seu mal estat, a la dècada dels noranta es va restaurar i adequar per visitar.
Sant Pau de Riu Sec
Situada dins el "Sabadell Parc Empresarial" en els carrers de Can Diviu i de la Vall Moranta.
L’ermita de Sant Pau de Riu Sec és d'estil romànic, situada al Sud-oest del terme municipal de Sabadell.
Riu-Sec apareix documentat per primera vegada l'any 984, i de l'església se'n fa referència el 1033.
En fou consagrada 1054, per als bisbes Guislabert de Barcelona i Guifre de Narbona, amb el nom de Sant Pau de Narbona. L'any 1134 es va cedir a l'Orde dels Templers i el 1307 als Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem.
En el segle XVIII, va ser reformada i és quan s’hi construí la rectoria annexa.
L'any 1900 la rectoria i l'església van ser venudes a uns particulars.
Els treballs arqueològics trobats a l'església i el seu votant, s'ha pogut identificar les restes una ermita, que aprofitava elements estructurals d'una antiga vil·la romana del segle I AC.
L'any 2015 és va restaurAR el seu interior i l'exterior i també és va construir una tanca metàl·lica en el seu l'entorn del jaciment arqueològic.
Ermita del castell de Can Feu
Situada dins dels jardins del castell.
La capella de la nativitat construïda l'any 1704, en el seu interior es creu que hi havia un retaule de fusta del naixement de Jesús i una mare de Déu del Roser.
L'any 1916, el propietari hi va posar una imatge de la Verge de Montserrat.
Ermita de Can Gambús
Situada dins del parc de Can Gambús adossada a la masia.
A finals del segle XIX, es fan diverses reformes i ampliacions a la masia i també és construeix la capella de Can Gambús.
Actualment, la capella s'utilitza com un restaurant vegetaria.
