data fotos 2012-2016
El riu ha estat aprofitat durant segles per l'agricultura i posteriorment per la indústria, la utilització de substàncies contaminades en els processos industrials durant el segle XX i l'explotació de l'aqüífer del riu, van trencar el seu equilibri i les aigües es van contaminar greument.
fonts consultades:
- Llibre quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell de l'entitat Amics del Ripoll
- Itineraris pel rodal de Sabadell de la Unió Excursionista de Sabadell (U.E.S.)
El Ripoll neix al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, al sot del Galí de la serra de Granera, i passa pels municipis de Sant Llorenç de Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barbarà del Vallès, Ripollet, Cerdanyola i Montcada i Reixac, on s'uneix amb el riu Besòs.
El Ripoll neix al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, al sot del Galí de la serra de Granera, i passa pels municipis de Sant Llorenç de Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barbarà del Vallès, Ripollet, Cerdanyola i Montcada i Reixac, on s'uneix amb el riu Besòs.
El riu ha estat aprofitat durant segles per l'agricultura i posteriorment per la indústria, la utilització de substàncies contaminades en els processos industrials durant el segle XX i l'explotació de l'aqüífer del riu, van trencar el seu equilibri i les aigües es van contaminar greument.
Amb els Fons de Cohesió entre els anys 1995-2006, es va realitzar la construcció d'un nou col·lector seguin el riu i una estació de bombeig a la zona de Sant Oleguer, impulsa les aigües brutes a l'estació depuradora de Can Roqueta. La millora dels marges del riu, la creació de proteccions davant les avingudes, la continuació dels camins, la creació de zones d'estada i la reordenació de l'horta es va recuperar el riu.
Dins el terme de Sabadell trobem la font del Quimet, antigament coneguda per font del Messeguer.
Pujant riu amunt des del terme de Barbarà del Vallès fins al pont de Torre Romeu, trobem a la dreta de la riba del riu els barris de Can Roqueta i Torre romeu.
La riba de l'esquerra trobem, el complex esportiu i barri de Sant Oleguer.
El complex esportiu a l'aire lliure està format per una: pista d'atletisme, La Bassa, camp de futbol, pistes poliesportives, serveis bàsics per a les instal·lacions i una pista coberta d'atletisme.
La Bassa és una gran piscina circular de 100 metres de diàmetre, construïda sobre l'antic pla dels cartons del molí de Sant Oleguer, inaugurada l'any 1986.
La Pista Coberta d'Atletisme de Catalunya, es va començar a construir va l'any 2006 i ser inaugurada el 26-9-2010.
La pista d'atletisme, el camp de futbol i les pistes poliesportives.
El molí fariner de Sant Oleguer construït per als volts dels 1780, rebia l'aigua per una séquia del molí de Les Tres Creus i permetia regar l'horta de Can Quadres.
El 1831 l'arrendà la família Casanoves, fabricants de llana, que es comprometeren a mantenir els dos parells de moles farineres i a construir-hi tres rodes verticals, amb els seus batans, i una quadra per instal·lar-hi la maquinària.
L'any 1885 Josep Verneda hi instal·là una fàbrica de cartó que es va mantenir fins a finals dels anys 1960.
El molí ha estat rehabilitat per l'ajuntament, com un Alberg de Joventut.
Can Quadres filatura d'estam del 1883.
La resclosa de Sant Oleguer, davant les instal·lacions esportives.
Pas de Sant Oleguer
Passat el pas de Sant Oleguer, hi trobem una zona per a estiraments.
L'horta de Can Roqueta és de propietat municipal, per l'activitat de l'agricultura per a diferents entitats.
Distribució de parcel·les de les entitats.
Edificació per a guardar les eines de l'horta.
Vapor Bruges, edifici de l'any 1894. El projecte inicial, de l'arquitecte Juli Batllevell.
Dedicada inicialment a la filatura, el tissatge i els acabats.
Estat actual de la fàbrica, any 2016.
TIMSA (Tints Industrials Moix S.A.), actualment en funcionament.
Horta de Can Quadres
Resclosa de Les Tres Creus
Resclosa i palanca de les Tres Creus.
Palanca del Molí de les Tres Creus o pas de Granollers.
L'any 1098 ja es documenta un molí que cal identificar com l'antecessor del de les Tres Creus. En aquella època, era domini dels senyors d'Arraona. En els segles XII-XIV es documenta com a molí de Trilla
Palanca rehabilitada any 2023 del Molí de les Tres Creus o pas de Granollers.
De l'antic molí de Les Tres Creus només en queden les restes de la séquia que hi portava aigua, al costat est de l'edifici.
Camí cap al Molí de les Tres Creus, al complex esportiu de Sant Oleguer.
.
Palanca del molí de les Tres Creus o pas de Granollers i la fàbrica Cal Grau.
La fàbrica de Cal Grau aprofita pocs elements arquitectònics de l'antic vapor de Cal Sec construït l'any 1860 on antigament hi havia hagut el molí d'en Moratones .
Es van fer diferents ampliacions en construcció de naus. L'any 1949 es va construir la sala de calderes i la xemeneia i l'any 1962 va tenir desperfectes, inundacions per les riuades.
 |
| Pont de Torre Romeu |
Passat el pont de Torre Romeu en direcció Nord.
 |
| Font de La Mina |
A la dreta trobem l'horta d'en Romau, documentada del segle XIV, anomenada horta del Pedregar.
Mur de gabions de pedra.
Vista des del pla de Sant Nicolau.
El molí d'en Fontanet, a mitjan segle XVI va ser un molí de draps de llana, gairebé durant cent anys i a mitjan segle XVII, el molí passa a mans de la família Fontanet.
La fàbrica original dels Nois Boixons del 1886, dedicada als tints. Se'n conserva el cos de planta i pis amb balconeres d'arc de mitja punta.
El 1918, l'arquitecte Josep Renom, construeix la torre cilíndrica de la façana sud, les oficines i el pati.
Palanca de Torre Romeu o (antic camí a Polinyà)
Palanca rehabilitada any 2023 de Torre Romeu o antic pas de Polinyà
Des de la plaça de Sant Salvador, s'observa l'horta Vella, el molí Xic i en el fons Sant Nicolau i el cementiri.
Horta Vella, és l'horta de la vila medieval de Sabadell.
En els documents dels segles XIII, XIV i XV apareix anomenada horta Major de Sabadell.
La séquia Monar és la xarxa hidràulica mil·lenària, construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l'aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del Ripoll.
Des del pla de Sant Nicolau s'observa l'Horta Vella, el molí Xic, Ca la Daniela, el pont de la Salut i una panoràmica de la ciutat.
Molí Xic fariner a l'època medieval i paperer en època moderna, documentat de l'any 1240. Des del segle XIX destinat a fàbrica tèxtil.
Cap al 1881 s'hi va afegir la quadre de planta i pis a l'extrem oest.
L'est de la nau on el terreny baixava, la caldera i la màquina de vapor eren en aquest extrem, destruït pel foc el 1996.
Al llarg del segle XX, s'ha restaurat amb molta cura i es va ampliar amb molt afegits a banda i banda de la nau.
Arran de la visita de la reina Isabel II a la ciutat el 1860, any que el governador civil decidí que el cementiri municipal es faria al pla de Sant Nicolau, el fet va comportar la construcció del pont per unir les dues bandes del riu, un desig fet realitat dels sabadellencs.
El molí Torrella és un dels més grans i emblemàtics del Ripoll.
Entre els segles XIII i XVI, havia estat un molí fariner amb dos parells de moles que rebien l'aigua de la séquia que regava l'horta de la Garriga, situada a on avui hi ha la fàbrica de Cal Castelló.
Des del 1527 foren possessors del molí la família Torrella, que l'hi dona l'actual nom, hi instal·laren un giny draper que coexistí amb les moles farineres.
El molí actualment es propietat de l'ajuntament, després de comprar-lo al (Ministerio de Hisienda), que n'era propietat des dels anys 1970, quan va fer fallida l'empresa propietària.
El riu Tort neix a prop del cementiri de Castellar del Vallès i desguassa al Ripoll passat el turó d'Arrona, al costat del pont de la Salut i davant del molí d'en Torrella.
L'últim tram és sinuós, per la qual cosa s'anomena riu Tort.
La Caseta de les Aigües allotja un sistema de bombeig per captar les aigües subterrànies del Ripoll. Per mitjà d'unes bombes situades dins la caseta, impulsava l'aigua fins al Templet de les Aigües, avui desaparegut, entrà en funcionament l'any 1913.
L'any 1927, s'utilitza per impulsar l'aigua al dipòsit de la Torre de l'Aigua, per distribuir-la per la ciutat fins al 1967.
Actualment, s'ha rehabilitat i posat en funcionament i es bomba l'aigua fins al dipòsit situat a la base del quiosc del Parc Taulí i és utilitzada per al reg.
Al fons la fàbrica o tints Cal Castelló.
Construïda sobra l'antiga horta del segle X de Can Garriga.
Font dels Degotalls, situada davant la fàbrica de Cal Castelló.
En aquest turó s'aixecava el castell d'Arraona, element fundacional del qual ara és del municipi de Sabadell. L'edificació devia ser senzilla, ja que ha deixat poques restes arqueològiques.
Els senyors d'Arraona tenien el domini sobre les terres, béns i persones, van ser els promotors del mercat de Sabadell.
El castell està documentat de l'any 1049, era de poders feudals del comte de Barcelona.
A partir del segle XIV, el castell va formar part del patrimoni reial i progressivament va anar perdent importància. Al segle XVIII ja estava derruït.
Resclosa de la font dels Gitanos
Séquia Monar entre el Parc de la Clota i la font dels Gitanos.
Pont d'accés al molí de l'Amat construït l'any 1997.
El molí de l'Amat transformat actualment amb fàbrica tèxtil, avui no queden restes del molí original. L'any 1390 es documentat per primer cop un molí fariner en aquest indret. A partir del 1500 fou transformat per batanar draps de llana. El 1820 és transforma una part amb fàbrica tèxtil.
Resclosa del molí de l'Amat
La séquia Monar és una xarxa hidràulica mil·lenària construïda per fer arribar l'aigua als conreus, molins i fàbriques del riu, després de les riuades del 1962, la major part es feu malbé i entrà en un procés de degradació. Ara, els pocs trams que en resten són aprofitats pels hortolans del riu.
Les mines del Pigat estan situades sobre el molí de l'Amat, just agafant el camí a Togores
Pícnic de la zona Sant Vicenç de Jonqueres.
Ermita de Sant Vicenç de Jonqueres
Llacunes de tractament natural de les aigües depurades.
En el fons es veuen les llacunes de tractament d'aigües, situades a l'antiga horta de Can Català.
Les llacunes de tractament natural de les aigües depurades, que provenen de la depuradora de Can Roqueta.
El cabal d'aigües depurades, que s'aporten al riu és per contribuir a la millora de l'aigua tant superficial com subterrània.
La Llanera rentador de llana fundada l'any 1915.
La Lanera Española, S.A. fundada per als grans productors espanyols, per poder vendre la llana ja sortejada, desgreixada i pentinada als industrials catalans.
Xemeneia de la fàbrica Casanoves i Argelaguet construïda pel volts del 1940. Entre els segles XVII-XVIII i consta un molí fariner, de l'Oriac.
Torrent de Colobrers arribant al Ripoll.
Pont d'accés al torrent de Colobrers
Suport de l'antic pont de Castellar del Vallès, que va estar en funcionament del 1890 al 1965.
El pont nou de Castellar inaugurat l'any 1965.
El molí d'en Mornau és un dels edificis més emblemàtics del terme de Sabadell. És de propietat privada, però forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sabadell. L'edifici actual es va construir sobre les ruïnes d'un antic molí documentat a mitjant del segle XVI.
Els molí va tenir diferents canvis d'ús fins el 1783, any que es va construir l'actual edifici. La quantitat de finestres es deu a la dedicació paperera del molí i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar. També es coneix com a molí de Ca l'Estruch o de les finestres.
Els molí va tenir diferents canvis d'ús fins al 1783, any que es va construir l'actual edifici. La quantitat de finestres es deu a la dedicació paperera del molí i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar. També es coneix com a molí de Ca l'Estruch o de les finestres.
L'edifici d'en Galí es construí arran d'un molí avui desaparegut, vinculat a la família Sallent (actualment Can Deu).
Molí d'en Galí (estat actual 20-01-2021)
Pel camí del Rieral, a l'esquerra la Verneda de Can Deu.
Font de La Teula, arranjada per una escola taller municipal l'any 1993.
Forn de calç de Ribatallada, rehabilitat l'any 2006.
El forn de Ribatallada s'utilitzava esporàdicament, segons les necessitats dels masos propers.
Vista des de Can Deu del riu Ripoll i l'arribada del torrent de Ribatallada al riu.
Punt d'arribada del torrent de Ribatallada al riu Ripoll.
Fita del terme municipal entra Sabadell i Castellar del Vallès, en el punt d'arribada del torrent de Ribatallada.
En els documents dels segles XIII, XIV i XV apareix anomenada horta Major de Sabadell.
La séquia Monar és la xarxa hidràulica mil·lenària, construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l'aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del Ripoll.
Séquia Monar a l'horta Vella
Des del pla de Sant Nicolau s'observa l'Horta Vella, el molí Xic, Ca la Daniela, el pont de la Salut i una panoràmica de la ciutat.
Molí Xic fariner a l'època medieval i paperer en època moderna, documentat de l'any 1240. Des del segle XIX destinat a fàbrica tèxtil.
Ca la Daniela filatura del 1850. L'edifici original era una quadra estreta i llarga de dues plantes, i tres a l'extrem est, el més pròxim al riu.
Cap al 1881 s'hi va afegir la quadre de planta i pis a l'extrem oest.
L'est de la nau on el terreny baixava, la caldera i la màquina de vapor eren en aquest extrem, destruït pel foc el 1996.
Al llarg del segle XX, s'ha restaurat amb molta cura i es va ampliar amb molt afegits a banda i banda de la nau.
Camí cap al pont de la Salut i dalt de la riba del riu, es veu el bosc de l'ermita de Sant Nicolau.
Arran de la visita de la reina Isabel II a la ciutat el 1860, any que el governador civil decidí que el cementiri municipal es faria al pla de Sant Nicolau, el fet va comportar la construcció del pont per unir les dues bandes del riu, un desig fet realitat dels sabadellencs.
El molí Torrella és un dels més grans i emblemàtics del Ripoll.
L'any 999 es documenta en aquest indret el molí de la Garriga, que forma part del mas del mateix nom.
Entre els segles XIII i XVI, havia estat un molí fariner amb dos parells de moles que rebien l'aigua de la séquia que regava l'horta de la Garriga, situada a on avui hi ha la fàbrica de Cal Castelló.
Des del 1527 foren possessors del molí la família Torrella, que l'hi dona l'actual nom, hi instal·laren un giny draper que coexistí amb les moles farineres.
El molí actualment es propietat de l'ajuntament, després de comprar-lo al (Ministerio de Hisienda), que n'era propietat des dels anys 1970, quan va fer fallida l'empresa propietària.
El riu Tort neix a prop del cementiri de Castellar del Vallès i desguassa al Ripoll passat el turó d'Arrona, al costat del pont de la Salut i davant del molí d'en Torrella.
L'últim tram és sinuós, per la qual cosa s'anomena riu Tort.
La Caseta de les Aigües allotja un sistema de bombeig per captar les aigües subterrànies del Ripoll. Per mitjà d'unes bombes situades dins la caseta, impulsava l'aigua fins al Templet de les Aigües, avui desaparegut, entrà en funcionament l'any 1913.
L'any 1927, s'utilitza per impulsar l'aigua al dipòsit de la Torre de l'Aigua, per distribuir-la per la ciutat fins al 1967.
Actualment, s'ha rehabilitat i posat en funcionament i es bomba l'aigua fins al dipòsit situat a la base del quiosc del Parc Taulí i és utilitzada per al reg.
Al fons la fàbrica o tints Cal Castelló.
Construïda sobra l'antiga horta del segle X de Can Garriga.
Font dels Degotalls, situada davant la fàbrica de Cal Castelló.
 |
| Entre els rius Ripoll i Tort trobem els plans i el turó d'Arraona. |
En aquest turó s'aixecava el castell d'Arraona, element fundacional del qual ara és del municipi de Sabadell. L'edificació devia ser senzilla, ja que ha deixat poques restes arqueològiques.
Els senyors d'Arraona tenien el domini sobre les terres, béns i persones, van ser els promotors del mercat de Sabadell.
El castell està documentat de l'any 1049, era de poders feudals del comte de Barcelona.
A partir del segle XIV, el castell va formar part del patrimoni reial i progressivament va anar perdent importància. Al segle XVIII ja estava derruït.
 |
| Parc de la Clota vista des dels Plans d'Arrona |
Resclosa de la font dels Gitanos
Font dels Gitanos
Zona pícnic de la font dels Gitanos
Séquia Monar entre el Parc de la Clota i la font dels Gitanos.
 |
| Pont del molí de l'Amat, la font dels Gitanos, el parc de la Clota i els plans d'Arraona. |
Pont d'accés al molí de l'Amat construït l'any 1997.
El molí de l'Amat transformat actualment amb fàbrica tèxtil, avui no queden restes del molí original. L'any 1390 es documentat per primer cop un molí fariner en aquest indret. A partir del 1500 fou transformat per batanar draps de llana. El 1820 és transforma una part amb fàbrica tèxtil.
La séquia Monar és una xarxa hidràulica mil·lenària construïda per fer arribar l'aigua als conreus, molins i fàbriques del riu, després de les riuades del 1962, la major part es feu malbé i entrà en un procés de degradació. Ara, els pocs trams que en resten són aprofitats pels hortolans del riu.
Les mines del Pigat estan situades sobre el molí de l'Amat, just agafant el camí a Togores
Mina del Pigat -1
Mina del Pigat -2
Pas de Jonqueres
Pícnic de la zona Sant Vicenç de Jonqueres.
La nova font de Can Salvi
Ermita de Sant Vicenç de Jonqueres
Font de Jonqueres
Llacunes de tractament natural de les aigües depurades.
En el fons es veuen les llacunes de tractament d'aigües, situades a l'antiga horta de Can Català.
Les llacunes de tractament natural de les aigües depurades, que provenen de la depuradora de Can Roqueta.
El cabal d'aigües depurades, que s'aporten al riu és per contribuir a la millora de l'aigua tant superficial com subterrània.
Resclosa davant del molí d'en Font i Can Català.
Molí d'en Font
La Llanera rentador de llana fundada l'any 1915.
La Lanera Española, S.A. fundada per als grans productors espanyols, per poder vendre la llana ja sortejada, desgreixada i pentinada als industrials catalans.
Xemeneia de la fàbrica Casanoves i Argelaguet construïda pel volts del 1940. Entre els segles XVII-XVIII i consta un molí fariner, de l'Oriac.
 |
| Xemeneies Casanoves i Argelaguet i la Llanera |
Torrent de Colobrers arribant al Ripoll.
Masia de Can Pagès
Vista des del pont de Castellar
Pont d'accés al torrent de Colobrers
Suport de l'antic pont de Castellar del Vallès, que va estar en funcionament del 1890 al 1965.
El pont nou de Castellar inaugurat l'any 1965.
El molí d'en Mornau és un dels edificis més emblemàtics del terme de Sabadell. És de propietat privada, però forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sabadell. L'edifici actual es va construir sobre les ruïnes d'un antic molí documentat a mitjant del segle XVI.
Els molí va tenir diferents canvis d'ús fins el 1783, any que es va construir l'actual edifici. La quantitat de finestres es deu a la dedicació paperera del molí i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar. També es coneix com a molí de Ca l'Estruch o de les finestres.
Font del molí d'en Mornau
Els molí va tenir diferents canvis d'ús fins al 1783, any que es va construir l'actual edifici. La quantitat de finestres es deu a la dedicació paperera del molí i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar. També es coneix com a molí de Ca l'Estruch o de les finestres.
L'edifici d'en Galí es construí arran d'un molí avui desaparegut, vinculat a la família Sallent (actualment Can Deu).
Molí d'en Galí (estat actual 20-01-2021)
El riu segueix el camí del Rieral
Pel camí del Rieral, a l'esquerra la Verneda de Can Deu.
Font de La Teula, arranjada per una escola taller municipal l'any 1993.
Camí del Rieral
Forn de calç de Ribatallada, rehabilitat l'any 2006.
El forn de Ribatallada s'utilitzava esporàdicament, segons les necessitats dels masos propers.
Vista des de Can Deu del riu Ripoll i l'arribada del torrent de Ribatallada al riu.
Punt d'arribada del torrent de Ribatallada al riu Ripoll.
 |
| Vista des del bosc de Can Deu del riu Ripoll, la font dels Plàtans i el punt d'arribada del torrent de Ribatallada |
Fita del terme municipal entra Sabadell i Castellar del Vallès, en el punt d'arribada del torrent de Ribatallada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada